Aquest es el meu Glogster:

Diferencies entre els termes de maquinari i programari:

·Les diferencies que hi ha entre maquinari i programari són les seguents:

 -El maquinari: El maquinari  d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP.

 -El programari: El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM. La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics.

L'arquitectura de Von Neuman.

L'arquitectura de von Neumann és la d'un ordinador amb un sistema d'emmagatzematge principal on es guarden tan les instruccions com les dades. El model defineix un ordinador que segueix el model referencial de la Màquina Universal de Turing.

-Algunes de les diferéncies amb l'arquitectura de Hardvard són:

 ·La diferència més important és que mentre que en l'arquitectura de Hardvard es controlen per separat la memòria de dades i la memòria de programes, a l'arquitectura de Von Neumann s'utilitza el mateix espai de memòria per a les dues aplicacions.

Parts d'un ordinador:

·LA MEMORIA: La memòria és una seqüència de celdes d'emmagatzematge numerades, on cadascuna és un bit o unitat d'informació. La instrucció és la informació necessària per a realitzar el que es desitja amb el computador. Les «celdes» contenen dades que es necessiten per dur a terme les instruccions, amb el computador. El nombre de celdes varien molt d'ordinador a ordinador i les tecnologies emprades per a la memòria han canviat bastant; van des dels rels electromecànics, tubs plens de mercuri en els quals es formaven els polsos acústics, matrius d'imants permanents, transistors individuals a circuits integrats amb milions de celdes en un sol xip. En general, la memòria pot ser reescrita diversos milions de vegades (memòria RAM); s'assembla més a una pissarra que a una làpida (memòria ROM) que només es pot escriure una vegada.
·UNITATS D'ENTRADA I D'EIXIDA:

L'E/S és la manera que té l'ordinador d'enviar i rebre informació del món exterior.

Els perifèrics d'entrada típics d'un ordinador personal són el teclat, el ratolí, la palanca de control (joystick), l'escàner, el micròfon o la càmera web. I de sortida el monitor, els altaveus o la impressora. També les xarxes informàtiques són E/S.

També es considera E/S la memòria secundària, categoria de la que for

cintes, memòries flaix.

Molts dispositius d'E/S es poden considerar ordinadors en sí: independents, amb la seva pròpia memòria i CPU.

· Unitat Central de Processament (CPU):

La Unitat Central de Procés o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component del computador i altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen la característica fonamental de la computadora digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjan els anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.
·BUS:
En informàtica, els busos són les parts físiques de l'ordinador que connecten els seus diferents elements entre ells. Estan formats per cables o pistes en un circuit imprès, tenen dispositius com resistències i condensadors a més de circuits integrats. En els primers computadors electrònics, tots els busos eren de tipus paral·lel, de manera que la comunicació entre les parts d'ordinador es feia per mitjà de cintes o moltes pistes al circuit imprès, en els quals cada conductor té una funció fixa i la connexió és senzilla requerint únicament ports d'entrada i de sortida per cada dispositiu.
Però, la tendència dels últims anys és l'ús de busos serials com l'USB, per comunicacions amb perifèrics i el reemplaçament de busos paral·lels per connectar tota mena de dispositius. Són connexions amb lògica complexa que requereixen en alguns casos gran poder de còmput en els propis dispositius, però que tenen grans avantatges davant del bus paral·lel que és menys intel·ligent.
Hi ha diferents especificacions que defineixen un conjunt de busos de característiques mecàniques com connectors, cables i targetes, a més de protocols elèctrics i de senyals.

Definició de Informatica.

La Informàtica és la ciència aplicada que abasta l'estudi i aplicació del tractament automàtic de la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics. També està definida com el processament automàtic de la informació.