miércoles, 3 de noviembre de 2010

Diferencies entre els termes de maquinari i programari:

·Les diferencies que hi ha entre maquinari i programari són les seguents:

 -El maquinari: El maquinari  d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP.

 -El programari: El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM. La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics.

L'arquitectura de Von Neuman.

L'arquitectura de von Neumann és la d'un ordinador amb un sistema d'emmagatzematge principal on es guarden tan les instruccions com les dades. El model defineix un ordinador que segueix el model referencial de la Màquina Universal de Turing.

-Algunes de les diferéncies amb l'arquitectura de Hardvard són:

 ·La diferència més important és que mentre que en l'arquitectura de Hardvard es controlen per separat la memòria de dades i la memòria de programes, a l'arquitectura de Von Neumann s'utilitza el mateix espai de memòria per a les dues aplicacions.

martes, 2 de noviembre de 2010

Parts d'un ordinador:

·LA MEMORIA: La memòria és una seqüència de celdes d'emmagatzematge numerades, on cadascuna és un bit o unitat d'informació. La instrucció és la informació necessària per a realitzar el que es desitja amb el computador. Les «celdes» contenen dades que es necessiten per dur a terme les instruccions, amb el computador. El nombre de celdes varien molt d'ordinador a ordinador i les tecnologies emprades per a la memòria han canviat bastant; van des dels rels electromecànics, tubs plens de mercuri en els quals es formaven els polsos acústics, matrius d'imants permanents, transistors individuals a circuits integrats amb milions de celdes en un sol xip. En general, la memòria pot ser reescrita diversos milions de vegades (memòria RAM); s'assembla més a una pissarra que a una làpida (memòria ROM) que només es pot escriure una vegada.
·UNITATS D'ENTRADA I D'EIXIDA:
L'E/S és la manera que té l'ordinador d'enviar i rebre informació del món exterior.
Els perifèrics d'entrada típics d'un ordinador personal són el teclat, el ratolí, la palanca de control (joystick), l'escàner, el micròfon o la càmera web. I de sortida el monitor, els altaveus o la impressora. També les xarxes informàtiques són E/S.
També es considera E/S la memòria secundària, categoria de la que for
cintes, memòries flaix.
Molts dispositius d'E/S es poden considerar ordinadors en sí: independents, amb la seva pròpia memòria i CPU.
· Unitat Central de Processament (CPU):
La Unitat Central de Procés o CPU (per l'acrònim en anglès de central processing unit), o simplement el processador o microprocessador, és el component del computador i altres dispositius programables, que interpreta les instruccions contingudes en els programes i processa les dades. Els CPU proporcionen la característica fonamental de la computadora digital (la programabilitat) i són un dels components necessaris trobats a les computadores de qualsevol temps, junt amb l'emmagatzemament primari i els dispositius d'entrada/sortida. Es coneix com a microprocessador la CPU que és manufacturada amb circuits integrats. Des de mitjan els anys 1970, els microprocessadors d'un sol xip han reemplaçat gairebé totalment tots els tipus de CPU, i avui en dia, el terme "CPU" és aplicat usualment a tots els microprocessadors.
Està constituïda per dues unitats funcionals: la unitat aritmetico-lògica, i la unitat de control.
·BUS:
En informàtica, els busos són les parts físiques de l'ordinador que connecten els seus diferents elements entre ells. Estan formats per cables o pistes en un circuit imprès, tenen dispositius com resistències i condensadors a més de circuits integrats. En els primers computadors electrònics, tots els busos eren de tipus paral·lel, de manera que la comunicació entre les parts d'ordinador es feia per mitjà de cintes o moltes pistes al circuit imprès, en els quals cada conductor té una funció fixa i la connexió és senzilla requerint únicament ports d'entrada i de sortida per cada dispositiu.
Però, la tendència dels últims anys és l'ús de busos serials com l'USB, per comunicacions amb perifèrics i el reemplaçament de busos paral·lels per connectar tota mena de dispositius. Són connexions amb lògica complexa que requereixen en alguns casos gran poder de còmput en els propis dispositius, però que tenen grans avantatges davant del bus paral·lel que és menys intel·ligent.
Hi ha diferents especificacions que defineixen un conjunt de busos de característiques mecàniques com connectors, cables i targetes, a més de protocols elèctrics i de senyals.

Definició de Informatica.

La Informàtica és la ciència aplicada que abasta l'estudi i aplicació del tractament automàtic de la informació, utilitzant sistemes computacionals, generalment implementats com a dispositius electrònics. També està definida com el processament automàtic de la informació.

martes, 5 de octubre de 2010

Que es el hardware?

El maquinari (en anglès hardware) d'un ordinador és el conjunt de les seves parts físiques. Es classifica principalment per situació (central o perifèric) i funció (entrada, sortida, entrada-sortida o emmagatzematge). Es considera l'element central del maquinari d'un ordinador la placa mare (de l'anglès Motherboard), que és un circuit imprès sobre el qual es connecten la resta de dispositius o la UCP (Unitat Central de Procés, o CPU en anglès) , que és el microprocessador principal que es troba muntat sobre un sòcol a la placa pare. La resta de circuits impresos són anomenats targetes (com ara la targeta de xarxa, o la targeta gràfica). A més dels components electrònics del maquinari central també hi ha elements electromecànics com el disc dur, la gravadora de CD o de gravadora de DVD, la font d'alimentació, etc. Situats a l'exterior de la caixa hi ha els perifèrics d'entrada (teclat, ratolí, webcam, escànner, etc) i sortida (impressora, monitor, altaveus, etc.).
El maquinari d'un ordinador no canvia tan sovint com el programari, el qual és ràpidament creat, modificat o esborrat de l'ordinador. El firmware és un tipus de programari especial que canvia molt poc sovint (o mai), i és emmagatzemat en dispositius de maquinari com la ROM.
La majoria de maquinari no es veu a simple vista ja que està muntat com a sistemes incrustats dins d'automòbils, forns microones, reproductors de discs compactes i de molts altres dispositius electrònics. Els ordinadors personals, que tenen el maquinari d'ordinador familiar per a la majoria de gent, formen només una petita minoria d'ordinadors (un 0,2% de tots els ordinadors fabricats el 2003).
La història del maquinari de l'ordinador es pot classificar en tres generacions, cada una caracteritzada per un canvi tecnològic de certa importància. El hardware es pot classificar en: bàsic, l'estrictament necessària pel funcionament normal de l'equip, i el complementari, el que realitza funcions específiques.
Un sistema informàtic es composa d'una CPU, encarregada de processar les dades, un o més perifèrics d'entrada, els que permèten l'entrada de la informació i un o varis perifèrics de sortida, els que fan possible donar sortida (normalment en forma visual o auditiva) a les dades.

Que es el software?

El programari (software, en anglès) és un terme general emprat per descriure el conjunt dels programes informàtics, procediments i documentació que fan alguna tasca en un ordinador. Comprèn el conjunt sistemàtic dels programes d’explotació i dels programes informàtics que serveixen per a aplicacions determinades.El terme inclou aplicacions com els processadors de text, programari de sistema com el sistema operatiu, que fa d'interfície entre el maquinari i les aplicacions, i finalment el middleware, que controla i coordina sistemes distribuïts.
És el conjunt dels programes de computació, procediments, regles, documentació i dades associades que formen part de les operacions d'un sistema de còmput.

martes, 28 de septiembre de 2010

Què és un blog?

Un blog,es un sitio web periódicamente actualizado que recopila cronológicamente textos o artículos de uno o varios autores, apareciendo primero el más reciente, donde el autor conserva siempre la libertad de dejar publicado lo que crea pertinente.
Este término inglés blog o weblog proviene de las palabras web y log ('log' en inglés = diario). El término bitácora, en referencia a los antiguos cuadernos de bitácora de los barcos, se utiliza preferentemente cuando el autor escribe sobre su vida propia como si fuese un diario, pero publicado en la web (en línea).


Habitualmente, en cada artículo de un blog, los lectores pueden escribir sus comentarios y el autor darles respuesta, de forma que es posible establecer un diálogo. No obstante es necesario precisar que ésta es una opción que depende de la decisión que tome al respecto el autor del blog, pues las herramientas permiten diseñar blogs en los cuales no todos los internautas -o incluso ninguno- puedan participar agregando comentarios. El uso o tema de cada blog es particular, los hay de tipo: periodístico, empresarial o corporativo, tecnológico, educativo (edublogs), políticos, personales (Contenidos de todo tipo), etc.
Características técnicas
Existe una serie de elementos comunes a todos los blogs.

 Comentarios

Mediante un formulario se permite, a otros usuarios de la web, añadir comentarios a cada entrada, pudiéndose generar un debate alrededor de sus contenidos, además de cualquier otra información.

Enlaces

Una particularidad que diferencia a los weblogs de los sitios de noticias, es que las anotaciones suelen incluir múltiples enlaces a otras páginas web (no necesariamente weblogs), como referencias o para ampliar la información agregada. Además y entre otras posibilidades, permite la presencia y uso de:
  • Un enlace permanente (permalinks) en cada anotación, para que cualquiera pueda citarla.
  • Un archivo de las anotaciones anteriores.
  • Una lista de enlaces a otros weblogs seleccionados o recomendados por los autores, denominada habitualmente blogroll.

 Enlaces inversos

En algunos casos las anotaciones o historias permiten que se les haga trackback, un enlace inverso (o retroenlace) que permite, sobre todo, saber que alguien ha enlazado nuestra entrada, y avisar a otro weblog que estamos citando una de sus entradas o que se ha publicado un artículo relacionado. Todos los trackbacks aparecen automáticamente a continuación de la historia, junto con los comentarios, pero no siempre es así.

 Fotografías y vídeos

Es posible además agregar fotografías y vídeos a los blogs, a lo que se le ha llamado fotoblogs o videoblogs respectivamente.


Características sociales.


También se diferencian en su soporte económico: los sitios de noticias o periódicos digitales suelen estar administrados por profesionales, mientras que los weblogs son principalmente personales y aunque en algunos casos pueden estar incluidos dentro de un periódico digital o ser un blog corporativo, suelen estar escritos por un autor o autores determinados que mantienen habitualmente su propia identidad.
Un aspecto importante de los weblogs es su interactividad, especialmente en comparación a páginas web tradicionales. Dado que se actualizan frecuentemente y permiten a los visitantes responder a las entradas, los blogs funcionan a menudo como herramientas sociales, para conocer a personas que se dedican a temas similares; con lo cual en muchas ocasiones llegan a ser considerados como una comunidad.